Títol: Fins a l'any vinent...
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
Aixxx la paga... Que n'és de difícil educar en el consum responsable a uns infants que estan rebent contínuament missatges perquè comprin, o facin l'impossible perquè els hi comprin, les mil i una xuminades. Nosaltres, il·lusos, els hi donem uns dinerons i els llencem a jungla del consumisme, pensant que ells solets sabran diferenciar el que realment és necessari i el que és no ho és, quant a nosaltres ja ens hi costa un munt, en fi... que comenci la batalla.
Títol: La paga
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
Aiii l'escaqueig... Tots hem conegut veritables mestres d'aquesta virtut. Hi ha el que no para de moure's amunt i avall remenant calaixos i papers fent veure que està moooolt ocupat. Després tenim el de les consultes, que no para de preguntar el que en penses d'això o d'allò. El que s'amaga darrere de la pantalla mirant vés a saber el que. El que va al lavabo cada dos per tres i s'hi passa sempre més de mitja hora. A tots aquests els voldria veure treballant amb una nena de 7 anys al darrere teu esperant que acabis per...
Títol: Escaqueig
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
29/10/2020
Aixxx els canvis de roba... Si estimats seguidors, ja ha arribat el fred i amb ell el fatídic el moment del canvi de roba, és allò que obres l'armari i de sobte bufes i rebufes pensant en la feinada que et ve a sobre. A la Clara això no li fa gaire por, el que passa és que quan comença a fer les seves piles de roba, totes elles ordenades segons els seus criteris, es fa difícil saber quan acabarà. Si és que aconsegueix acabar...
Títol: Canvi de roba
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
17/10/2020
Aixxx... Les promeses, qui no ha fet promeses que després ni se'n recorda, eh? Qui si un dia et compraré allò, que si dia et portaré allà, que si un dia farem allò altre... i no és que un ho faci amb la mala intenció de no complir-les, noooooo !!!!!!, és senzillament que de vegades les paraules se les endú el vent, el que passa és que aquí tenim a una personeta que enregistra en la seva memòria totes les promeses fetes, encara que faci anys que passejant pel vent. Ella les recull i t'ho recorda.
Aixxx... On han quedat aquells dies que només calia dir no, sempre amb bona cara i un somriure a la boca, i no feia falta dir res més. Temps era temps en què es confiava cegament en els criteris dels pares i no es posava en dubte els seus raonaments, per absurds que aquests fossin. Ara tot s'ha d'explicar, tot s'ha de justificar!!! On hem arribat que ni un pobre pare es pot posar el sucre al seu talladet, eh? eh? eh?
Quan vaig al teatre, a dansa, a un concert, a una expo o entro en una llibreria, sempre tinc la sensació d'estar fent un acte de convicció, de militància. Com si pertanyés a un grup clandestí que obstinadament lluita per conservar viva la cultura, que la seva supervivència estigués en les nostres mans i que a més no poguéssim defallir!!! Això ja era abans del que tots sabem, però és que això d'ara... això ja sopera la militància!!!, això ja és un acte de fé !!!!