Aixxx... On han quedat aquells dies que només calia dir no, sempre amb bona cara i un somriure a la boca, i no feia falta dir res més. Temps era temps en què es confiava cegament en els criteris dels pares i no es posava en dubte els seus raonaments, per absurds que aquests fossin. Ara tot s'ha d'explicar, tot s'ha de justificar!!! On hem arribat que ni un pobre pare es pot posar el sucre al seu talladet, eh? eh? eh?
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
08/09/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada