La mecànica quàntica diu que la realitat que percebem emergeix a través de l'acte de mesurament que sobre ella exercim... Què?, ara us he deixat parats, oi? No sé com era la nostra realitat fins ara, no l'he arribat a mesurar, però és curiós com canvia quan introdueixes un nou element, i si és un "Felis catus" ja ni us ho explico. Com era la cançó?, ah!, si... "You'll Never Walk Alone", això de què mai caminaràs sol, no sé... però crec que les coses a casa han canviat, ja us ho puc assegurar!

Títol: You'll Never...
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.

30/09/2020

Idees de bomber

Idees de bomber... No sé què hauran fet els pobres bombers per ser mereixedors d'aquesta frase, jo que sempre els he tingut per ser gent molt abnegada a la seva feina, suposo que en un temps passat fer front a tota mena d'emergència i per... Ep !!!, que això no és un consultori etimològic!!!, bé, el que volia dir és que qui no ha tingut alguna vehada una idea de bomber, eh? eh?

Títol: Idees de bomber...
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
29/09/2020

Aalehuopp !

Tornant a remenar el bagul dels records... Temps era temps que hi havia el típic anunci de detergents, on un suposat equip de televisió passava per les cases a promocionar el seu fantàstic nou detergent. Recordo que estava avorrit veien l'anunci, i em va passar pel cap que passaria si el suposat equip de televisió passava per la casa d'un “psycho killer” que, tot brut, acabava de fer una feineta. I vet aquí l'origen de la pàgina que va acabar publicada al Barzelona cómics... Tot això passava pel 97'.

Títol: Aalehuopp ¡!
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix

Gats, el retorn...

Doncs si nois, al final acabarem ingressant en la secta de la gent que té gat. Qui ho havia de dir, eh?, jo que sempre he tingut gossos!!! Quina traïció!!!! I perquè això? Doncs perquè tinc un pla malèfic!!!, convertiré les tires suïcides en una típica i tòpica tira de gats, plena dels típics i gastats acudits de gats i així aconseguiré un munt de nous visitants, tots fans del tot que tingui relació amb els gats!!! HA! HA! HA! HA! HA!... No, serà millor que no perdi el temps i que em posi a llegir de nou els Krazy Kat i els Fat Freddy's Cat per saber de què va això de tenir un gat per casa.


Títol: Gats, el retorn...
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.

22/09/2020

Corto

Aixxx no sé què tindran les aventures del Corto Maltès que després de llegir-les, un sent nostàlgia dels mars del sud, de l'illa de l'Escondida, de Salvador de Bahia, de les Guaianes, de les Antilles, de l'enigmàtica Venècia, de la cèltica Bretanya, de Manxúria, de l'illa de Rodes... Aixxx, i nostàlgia del misteriós Monjo, del psicòpata del Rasputín, de les llegendàries Morgana i Boca Daurada. Riu-te tu de la síndrome de Peter Pan!!! La síndrome Peter Pan al costat del Corto és una ximpleria!!! I ara que faig jo amb aquest trauma, eh? eh? eh?


Títol: Corto...
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.

21/09/2020

La Diada

Demà serà un gran dia! És més, jo diria que demà serà El Dia! Per? Doncs perquè demà aniré a l'ofrena floral com a representant de la Federació d'Entitats de Cultura Popular (La FEDE) !! Què, eh?, com us heu quedat?, tanqueu la boca que us entraran mosques. Doncs si, demà serà la meva consagració com a insigne esparreguerí. Portaré el ram de flors i cantaré allò de "A les barricaaaades..." no, espera, no serà "Amuuuunt els paries de la..." o potser serà... ai, ai, ai, que demà la liem !!!


Títol: La diada.
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.

10/09/2020

Sucre el retorn.

 Aixxx... Les promeses, qui no ha fet promeses que després ni se'n recorda, eh? Qui si un dia et compraré allò, que si dia et portaré allà, que si un dia farem allò altre... i no és que un ho faci amb la mala intenció de no complir-les, noooooo !!!!!!, és senzillament que de vegades les paraules se les endú el vent, el que passa és que aquí tenim a una personeta que enregistra en la seva memòria totes les promeses fetes, encara que faci anys que passejant pel vent.  Ella les recull i t'ho recorda.

Títol: Sucre el retorn.
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.

09/09/2020

Sucre

Aixxx... On han quedat aquells dies que només calia dir no, sempre amb bona cara i un somriure a la boca, i no feia falta dir res més. Temps era temps en què es confiava cegament en els criteris dels pares i no es posava en dubte els seus raonaments, per absurds que aquests fossin. Ara tot s'ha d'explicar, tot s'ha de justificar!!! On hem arribat que ni un pobre pare es pot posar el sucre al seu talladet, eh? eh? eh? 

Títol: Sucre.
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix.
08/09/2020

Teatre

Quan vaig al teatre, a dansa, a un concert, a una expo o entro en una llibreria, sempre tinc la sensació d'estar fent un acte de convicció, de militància. Com si pertanyés a un grup clandestí que obstinadament lluita per conservar viva la cultura, que la seva supervivència estigués en les nostres mans i que a més no poguéssim defallir!!! Això ja era abans del que tots sabem, però és que això d'ara... això ja sopera la militància!!!, això ja és un acte de fé !!!!

Titol: Teatre.
Guió i dibuix (cutre): Jo mateix
07/09/2020