Glaseon i Vaporeon

El fet de ser pare amb una "certa edat", fa que tinguis la sensació d'arribar tard a tot arreu... Lògicament, ja no entens res quan altres pares parlen de videojocs, ja que tu ja no vares jugar. De les xarxes "socials", un fa el que pot, però tot té un límit... I de sobte, apareixen els cromos del Pokemons, que no saps ni d'on venen ni on van i llavors sí que ja et sents perdut del tot!!! Això no és un salt generacional, és un salt a l'abisme!!!

Títol : Glaseon i Vaporeon
Guió i dibuix (cutre) :Jo mateix